El projecte d'educació emocional era el punt fort d'aquest projecte de pràctiques. La meva intenció principal al plantejar aquest projecte era la contribució al benestar psíquic d'aquests infants en situació de risc social, hi ha hagut dies en què m'he sentit malament perquè les activitats no sortien con jo volia però en d'altres s'han aconseguit els objectius i realment penso que he contribuit realment a aquest benestar.
Se'm fa difícil fer una conclusió perquè penso sincerament que aquest és un projecte a llarg termini, el qual he pogut iniciar ara però que per poder valorar realment si té beneficis en aquests xiquets i xiquetes ha de ser després de moltes més activitats... però, penso que el resultat és positiu: els infants hi han volgut participar i en ocasions, observant les seves cares, els seus gestos o les seves dinàmiques de relació penso que si que els he ajudat a sentir-se millor.
Les activitats s'han centrat principalment en l'autoestima i l'expressió i compensió de les emocions pròpies. Manca continuar treballant en la comprensió de les emocions de les altres (hi vam fer pinzellades amb els vídeos de Pingu i l'Aneguet lleig) i treballar habilitats de negociació i resolució de conflictes. Aquestes activitats quedaren recollides en un programa d'activitats d'educació emocional per tal que ho puguin continuar aplicant les educadores del Centre Obert.
Personalment treballar amb infants en situació de risc social penso que sempre és un repte per tots els professionals perquè no hi ha normes ni dinàmiques estandaritzades sinó que la capacitat d'improvització i d'adaptació és constant.
CONCLUSIONS FINALS
Els objectius plantejats amb aquesta activitat inicialment eren:
1. Col·laborar amb l'activitat de reforç educatiu
2. Adaptar els contes de VET AQUÍ ELS TEUS DRETS.
3. Treballar la comprensió i expressió oral i escrita a través dels contes.
4. Identificar juntament amb l'infant els valors implícits en els contes.
En aquesta activitat al final he treballat quatre contes en diferents grups d'edat. La variabilitat dels resultats també depenia del grup que agafava ja que amb els alumnes de 1r, 2n i 3r estaven molta estona llegint i hi ha menys temps per al treball dels valors mentre que amb els de 4t,5è i 6è, la lectura és molts més rapida i això permet treballar amb més aprofundiment la comprensió.
Amb tots els infants vam ser capaços d'identificar els valors ímplicits del contes, el que anava variant eren els suports que els havia de facilitar per tal que comprenguessin el significat del conte.
Personalment també penso que ha estat satisfactori el fet que els infants volguessin venir a llegir els contes i participar activament en aquesta activitat perquè és important fomentar l'hàbit i el gust per la lectura.
1. Col·laborar amb l'activitat de reforç educatiu
2. Adaptar els contes de VET AQUÍ ELS TEUS DRETS.
3. Treballar la comprensió i expressió oral i escrita a través dels contes.
4. Identificar juntament amb l'infant els valors implícits en els contes.
En aquesta activitat al final he treballat quatre contes en diferents grups d'edat. La variabilitat dels resultats també depenia del grup que agafava ja que amb els alumnes de 1r, 2n i 3r estaven molta estona llegint i hi ha menys temps per al treball dels valors mentre que amb els de 4t,5è i 6è, la lectura és molts més rapida i això permet treballar amb més aprofundiment la comprensió.
Amb tots els infants vam ser capaços d'identificar els valors ímplicits del contes, el que anava variant eren els suports que els havia de facilitar per tal que comprenguessin el significat del conte.
Personalment també penso que ha estat satisfactori el fet que els infants volguessin venir a llegir els contes i participar activament en aquesta activitat perquè és important fomentar l'hàbit i el gust per la lectura.
CONCLUSIONS FINALS
Avui ha estat l'últim dia al Centre Obert, ve no l'últim perquè m'han convidat a la festa de Nadal, i ha succeït un fet curios del qual m'he sentit molt satisfeta. l'A. m'ha fet una broma!!!
L'evolució en A amb aquests mesos en què he assistit al Centre Obert és molt positiva, ha passat de ser un nen que intentava passar desapercebut, que evitava relacionar-se amb els altres, que no es comunicava, ... a utilitzar correctament els hàbits de cortesia de saludar i acomiadar-se, a buscar el contacte amb l'adult i amb alguns companys, a participar activament i a comunicar-se, ... encara queden molts aspectes a treballar vinculats al fet de relacionar-se molts més amb els seus iguals, compartir, col·laborar, ... però ja s'ha fet un pas important i d'alguna manera, crec que hi he aportat el meu gra de sorra amb la meva proposta d'activitats i em sento molt satisfeta perquè crec que si repassem els objectius plantejats:
L'evolució en A amb aquests mesos en què he assistit al Centre Obert és molt positiva, ha passat de ser un nen que intentava passar desapercebut, que evitava relacionar-se amb els altres, que no es comunicava, ... a utilitzar correctament els hàbits de cortesia de saludar i acomiadar-se, a buscar el contacte amb l'adult i amb alguns companys, a participar activament i a comunicar-se, ... encara queden molts aspectes a treballar vinculats al fet de relacionar-se molts més amb els seus iguals, compartir, col·laborar, ... però ja s'ha fet un pas important i d'alguna manera, crec que hi he aportat el meu gra de sorra amb la meva proposta d'activitats i em sento molt satisfeta perquè crec que si repassem els objectius plantejats:
- Identificar les habilitats socials bàsiques i situar-les en el context temporal.
- conèixer i identificar a les educadores i infants del Centre Obert.
- Fomentar la participació en activitats amb altres infants.
- Millorar les seves eines comunicatives per enriquir les seves relacions socials.
- Aprendre a fer peticions vinculades a les seves necessitats.
EDUCACIÓ EMOCIONAL EN FAMILIA
En el meu projecte iniciar havia plantejat realitzar una xerrada amb les families dels infants que assisteixen al Centre Obert però per diferents qüestions de manca de recursos (sobretot personals) no he pogut preparar-la adequadament i al final, parlant amb tutora vam plantejar l'alternativa de confeccionar un díptic amb informació sobre en què consisteix la educació emocional i unes pautes per tal que els familiars puguin també contribuir en l'educació emocional del seus fills.
En el moment de facilitar-ho a les famílies se'ls explica la informació que troben recullida al díptic i a més, per tal d'evitar les barreres lingüístiques està tan en català com en castellà.
En el moment de facilitar-ho a les famílies se'ls explica la informació que troben recullida al díptic i a més, per tal d'evitar les barreres lingüístiques està tan en català com en castellà.
EL TEATRE DE LES EMOCIONS
Aquesta activitat consistia en representar diferents situacions amb mímica.
Els objectius a treballar eren:
- millorar l'expressió emocional a través de la comunicació no verbal
- reconèixer en els altres els diferents estats emocionals
- millorar l'atenció i la concentració
- fomentar la cohesió grupal i el treball en equip
Aquesta activitat la van desenvolupar per parelles, confeccionades parcialment per mi mateixa intentant que hi hagués un infant dels grans amb un dels més petits per tal que fessin l'activitat conjuntament i s'ajudessin.
Primer no va semblar que l'activitat els agrades gaire però poc a poc van anar entenent la dinàmica del joc i tots volien encertar el que s'estava representant. D'altra banda els que feien de mims també s'esforçaven perquè els altres ho encertessin.
La principal dificultat va ser intentar mantenir el torn de paraula quan havien d'encertar el que els altres estaven representant i evitar ser tan competitius perquè donaven més importància a ser els primers en encertar-ho que no pas comprendre realment l'estat emocional que s'estava representant.
Els objectius a treballar eren:
- millorar l'expressió emocional a través de la comunicació no verbal
- reconèixer en els altres els diferents estats emocionals
- millorar l'atenció i la concentració
- fomentar la cohesió grupal i el treball en equip
Aquesta activitat la van desenvolupar per parelles, confeccionades parcialment per mi mateixa intentant que hi hagués un infant dels grans amb un dels més petits per tal que fessin l'activitat conjuntament i s'ajudessin.
Primer no va semblar que l'activitat els agrades gaire però poc a poc van anar entenent la dinàmica del joc i tots volien encertar el que s'estava representant. D'altra banda els que feien de mims també s'esforçaven perquè els altres ho encertessin.
La principal dificultat va ser intentar mantenir el torn de paraula quan havien d'encertar el que els altres estaven representant i evitar ser tan competitius perquè donaven més importància a ser els primers en encertar-ho que no pas comprendre realment l'estat emocional que s'estava representant.
EL TRENCACLOSQUES
Aquesta activitat consisteix en fer un trencaclosques de forma conjunta amb l’objectiu que els infants s’adonin de la importància que té la col·laboració amb els altres per aconseguir una finalitat.
Per fer aquesta activitat i poder implicar activament a A vaig utilitzar dibuixos de dinosaures perquè li agraden molt. Vaig treballar amb ell i un altra nena del seu grup d’edat. Se’ls hi va repartir la meitat de les peces a cadascú i els hi vaig dir que havien de fer un trencaclosques, primer ho van intentar fer sols però es van adonar que no ho podien fer. Els vaig donar la consigna de que podien intentar compartir les seves peces per veure si junts podien construir el trencaclosques. Al final ho van aconseguir junts però A continua mostrant dificultats per treballar conjuntament amb un altre infant. Entenia que aquesta activitat no la podia fer sol però les seves preferències continuen sent de jugar i treballar sol.
S’ha de continuar fomentant la seva participació en petits grups per tal que aprengui a gaudir de la companyia dels seus iguals i així ell la cerqui de forma activa.
El país del gràcies i el per favor
La lectura del conte El país del gràcies i el per favor també la vam fer amb petit grup amb A i dos infants més, com és una lectura llarga, fèiem lectura compartida entre ells i jo perquè l’objectiu d’aquesta no era la lectura oral sinó valorar els avantatges d’utilitzar fórmules d’agraïment i cortesia.
Aquesta lectura, també extreta del blog PSICOPEDAGOGIA I DIVERSITAT ESCORIAL relata la història d’un nen que és molt exigent i fa demandes sense utilitzar les fórmules de cortesia.
Al finalitzar la lectura i per comprovar la interiorització del missatge del conte, d’un en un cada infant va anar a demanar algun material a una educadora utilitzant-ho.
Aquest conte a més d'utilitzar-lo amb A, també el vaig treballar amb altres grups d'infants, ja que la dinàmica general d'aquests infants és fer les demandes sense utilitzar les fórmules de cortesia i habitualment enfadar-se quan no els hi són satisfetes immediatament.
AL MATÍ, BON DIA
Aquesta segona sessió la vam fer en petit grup (3 infants) amb A i dos nens més de la seva mateixa edat. Primer que tot vam fer presentacions, per tal que sabes els nostres noms i recordar-li què si no se’n recorda no passar res, que ens ho torni a pregunta però que és important saber els nostres noms per tal de poder dirigir-se a nosaltres.
Aquesta sessió consistia en fer una fitxa on treballaven les habilitats socials bàsiques: presentar-se, saludar i acomiadar-se i generalitzar-ho a la vida real.
La fitxa AL MATÍ, BON DIA, la vaig obtenir del blog PSICOPEDAGOGIA I DIVERSITAT ESCORIAL i es tractava relacionar cada norma de cortesia amb la situació concreta: bon dia, hola i bona nit.
A pareixia entendre bé la necessitat de saludar quan arribava als llocs i acomiadar-se al marxar però no ho utilitzava, per això, juntament amb les educadores del Centre Obert vam decidir que primer esperaríem que fos ell que prengués la iniciativa de saludar-nos però sinó, seriem nosaltres qui ho faríem exagerant-ho una mica per tal que ell ho anés interioritzant poc a poc.
QUÈ FAN AQUESTS NENS?
La primera activitats que vaig planejar amb A va ser a nivell individual i com a complementària a l’activitat grupal d’aprenem a parlar en positiu.
És un fitxa de lectura on hi ha diferent imatges de nens realitzant diferents accions però sempre de forma conjunta: ajudar, compartir i jugar junts. Al mateix temps que fèiem un reforç de lectura també vaig aprofitar per conèixer els seus interessos. A m’explica que ell no vol jugar amb els altres nens i nenes perquè són “malos” i que prefereix jugar sol.
A partir d’aquesta reflexió, vaig decidir que les altres activitats, encara que fossin fitxes de lectura intentaria fer-les com a mínim amb un altre infant.
INCIO TREBALL HHSS AMB A.
Tenint en compte l’exposat en referència a A, em vaig plantejar treballar amb ell activitats vinculades al desenvolupament de les competències socials per tal d’aconseguir els següents objectius:
- Identificar les habilitats socials bàsiques i situar-les en el context temporal.
- conèixer i identificar a les educadores i infants del Centre Obert.
- Fomentar la participació en activitats amb altres infants.
- Millorar les seves eines comunicatives per enriquir les seves relacions socials.
- Aprendre a fer peticions vinculades a les seves necessitats.
Aquestes activitats les treballem dins l’espai de reforç educatiu, combinant-les amb les lectures dels drets dels infants, ja que hi ha dies que A no assisteix al centre o porta deures i llavors hem de prioritzar aquestos.
Educació emocional: una filosofia de vida
Us paso el link d'aquest blog que tots els que suposo que heu treballat alguna activitat d'educació emocional ja coneixeu perquè és molt complet. En aquest podem trobar informació sobre activitats per a infantil, primària i secundària i també recomanacions per als pares. A més, també hi ha informació que com a docents ens serveix per reflexionar sobre la nostra pràctica educativa.
Jo he après amb la lectura d'alguns dels seus articles i he agafat idees d'algunes de les activitats plantejades.
Us recomano donar-hi un cop d'ull: EDUCACIÓ EMOCIONAL: UNA FILOSOFIA DE VIDA
Jo he après amb la lectura d'alguns dels seus articles i he agafat idees d'algunes de les activitats plantejades.
Us recomano donar-hi un cop d'ull: EDUCACIÓ EMOCIONAL: UNA FILOSOFIA DE VIDA
TREBALLEM AMB A. LES HABILITATS SOCIALS
Ja en la primera reunió que vaig tenir amb la meva tutora em va comentar el cas de A.
A. és un nen de 7 anys procedent dels països de l'est d'Europa que tot i estar escolaritzat des de P3 aquí encara mostra dificultats amb la llengua, a més de de tenir mancances en habilitats socials bàsiques, aspecte que repercuteix negativament a l'hora de relacionar-se amb els altres infants. A més, mostra una tendència a voler estar sol i no voler jugar amb els altres nens. També es detecta que no fa demandes als adults, ni per necessitats bàsiques.
En aquesta ocasió, valorem la necessitat d'introduir dins de les activitats plantejades en el reforç educatiu poder treballar amb A. activitats de competència social per tal de millorar la seva adaptabilitat dins el grup del Centre Obert i intentar millorar el seu nivell comunicatiu amb els adults.
Segons m'explica la meva tutora, tot i que aquest nen porta escolaritzat des de P3 en la mateixa escola ha tingut diferents períodes d'absentisme per problemes de salut i ara s'està treballant amb la mare per tal que mantingui una constància amb el nen d'anar tan a l'escola com al centre obert.
A més, citant a Salmurri podem dir que les relacions socials, la quantitat i qualitat de les nostres interaccions amb els altres, se situen entre els factors imprescindibles per al benestar emocional (Educació emocional: una filosofia de vida) i per tant, sense perdre el fil del projecte vam creure convenient introduir activitats específiques de treball d'habilitats socials amb A.
Aquestes activitats les plantejaria dins l'espi de reforç educatiu ja que habitualment A. no portava deures i intentaria fer-les amb altres infants del mateix grup d'edat.
A. és un nen de 7 anys procedent dels països de l'est d'Europa que tot i estar escolaritzat des de P3 aquí encara mostra dificultats amb la llengua, a més de de tenir mancances en habilitats socials bàsiques, aspecte que repercuteix negativament a l'hora de relacionar-se amb els altres infants. A més, mostra una tendència a voler estar sol i no voler jugar amb els altres nens. També es detecta que no fa demandes als adults, ni per necessitats bàsiques.
En aquesta ocasió, valorem la necessitat d'introduir dins de les activitats plantejades en el reforç educatiu poder treballar amb A. activitats de competència social per tal de millorar la seva adaptabilitat dins el grup del Centre Obert i intentar millorar el seu nivell comunicatiu amb els adults.
Segons m'explica la meva tutora, tot i que aquest nen porta escolaritzat des de P3 en la mateixa escola ha tingut diferents períodes d'absentisme per problemes de salut i ara s'està treballant amb la mare per tal que mantingui una constància amb el nen d'anar tan a l'escola com al centre obert.
A més, citant a Salmurri podem dir que les relacions socials, la quantitat i qualitat de les nostres interaccions amb els altres, se situen entre els factors imprescindibles per al benestar emocional (Educació emocional: una filosofia de vida) i per tant, sense perdre el fil del projecte vam creure convenient introduir activitats específiques de treball d'habilitats socials amb A.
Aquestes activitats les plantejaria dins l'espi de reforç educatiu ja que habitualment A. no portava deures i intentaria fer-les amb altres infants del mateix grup d'edat.
SUPERVISIÓ ACTIVITATS
Aquesta coordinació amb la meva tutora la vam fer quan ja haviem realitzat algunes activitats d'educació emocional per tal de valorar la seva posada en pràctica, les dificultats amb que m'havia trobat i fer propostes per tal de poder millorar en les següent activitats.
A més, també vaig poder aprofitar per poder consultar llibres disponibles a l'EBASP sobre el treball en habilitats socials, competència social i educació emocional.
A més, també vaig poder aprofitar per poder consultar llibres disponibles a l'EBASP sobre el treball en habilitats socials, competència social i educació emocional.
L'ANEGUET LLEIG
En aquesta sessió volia treballar tan l’autoestima com la comprensió de les emocions a partir de la visualització del curtmetratge de Disney: L’aneguet lleig.
Vaig voler tornar a utilitzar el reforç audiovisual perquè m’havia funcionat bé amb el vídeo de Pingu i al igual que amb l’altra activitat, també ho vam fer en dos grups més reduïts per tal d’aprofitar més l’activitat.
Alguns dels infants ja coneixien la història però tot i això, aquest vídeo és molt il·lustratiu a nivell de detecció de les emocions ja que no hi ha llenguatge verbal i llavors és molt expressiu. Durant la visualització del vídeo jo em vaig col·locar per poder observar les cares dels infants, i realment es podia veure com la seva expressió facial anava canviant a mesura que avançava el vídeo, majoritàriament perquè s’identificaven amb l’aneguet i es sentien tristos com ell.
Quan va acabar el vídeo primer vam treballar els personatges que hi sortien i les emocions que hi podíem identificar per després treballar altres qüestions d’opinió com per exemple:
1. Què és el que més t’ha agradat? Majoritàriament la resposta va ser quan l’aneguet troba a la família de cignes que l’acull. Tampoc ho deien com la seva família sinó més aviat com una família que no el rebutja per ser diferent.
2. Què és el que menys t’ha agradat? Aquí les respostes van ser bastant variades però molt interessant perquè penso que els va servir per exterioritzar viscudes per ells mateixos.
- que la mare i el pare ànec es barallessin perquè hi ha una aneguet que era diferent.
- que els pares ànec rebutgessin a l’aneguet lleig per ser diferent.
- que la mare ocell també rebutges a l’aneguet lleig per ser diferent.
- l’actitud de l’aneguet lleig al final de la història quan ja ha trobat qui l’aculli i rebutja ell als altres.
3. Què canviaries de la història? Aquí les respostes anaven molt relacionades amb el que menys els havia agradat:
- que hagués nascut amb la família de cignes i així no l’haguessin rebutjat
- que la família d’ànecs l’hagués acollit tot i ser diferent.
Aquesta última resposta va ser quasi unitària quan un dels més grans la va proposar, el fet que tot i ser diferent se’ls aculli en el si d’una família. Personalment aquesta reflexió va ser la més profitosa, el fet que poguessin exterioritzar aquest desencís que molts d’ells tenen amb les seves pròpies famílies (hem de tenir en compte que aquests infants presenten situacions de risc socials amb desestructuració familiar) i compartir-lo, a la vegada que se’ls va reforçar el fet que ser diferent és una valor que tots tenim, ja que tots som diferents però per això tots tenim el nostre lloc i se’ns ha de respectar i estimar com a tal.
ANÀLISI DAFO. PROJECTE PRACTICUM II: CONEGUEM LES NOSTRES EMOCIONS. CENTRE OBERT SANT CARLES DE LA RÀPITA
El projecte de pràctiques que estic desenvolupant al Centre Obert de Sant Carles de la Ràpita, inicialment estava basat en dos vessants, però a partir d’una coordinació amb la tutora en vam incloure un altre:
1. treballar activitats d’educació emocional, introduint aquest aspecte en el funcionament diari del centre especialment el treball de l’autoestima i el reforç positiu. (els infants aquí atesos solen presentar mancances a nivell afectiu i baixa autoestima)
2. treballar el reforç educatiu a partir del treball amb contes sobre els seus drets ja que ens permetrà treballar valors alhora que continguts instrumentals de la llengua catalana
3. treballar de forma més individual amb un infant les habilitats i competències socials ja que presenta dificultats per relacionar-se amb els iguals i els adults.
A partir d’aquest plantejament elaboro la següent matriu DAFO:
|
FACTORS POSITIUS |
FACTORS INTERNS
|
FACTORS NEGATIUS | |
|
FORTALESES
|
DEBILITATS | ||
|
1. Experiència prèvia en atenció a infants en situació de risc. 2. Detecció de la necessiat de treballar l’educació emocional amb aquests infants i plantejar un projecte que doni a aquesta necessitat i contribueixi al benestar dels infants atesos. 3. Bona organització del Centre Obert adequada a les necessitats dels infants: temps de lleure, activitat -cada dia diferent- i reforç educatiu. 4. Professionals molt implicades en el treball amb els infants (ambdues continuen formant-se per millorar la seva atenció als infants) 4. La bona disposició dels professionals del Centre obert per conèixer les situacions familiars dels infants ja que al treballar aspectes emocionals sempre poden sorgir conflictes familiars i així saber com reaccionar i enfrontar-los. 4. Contribuir a la tasca de reforç educatiu treballant al mateix temps valors i habilitats socials. 7. Establir l’educació emocional com una activitat setmanal en la programació del Centre Obert.
|
1. Plantejar un projecte d’educació emocional massa ambiciós i difícil de posar a la pràctica en el temps destinat a les pràctiques. 2. Poques possibilitats de fer una atenció més individualitzada, aspecte que provoca contenció emocional en alguns infants per vergonya a exterioritzar-les. 3. Manca de temps per poder realitzar més coordinacions i poder planificar millor les activitats. 4. Necessitat d’adaptar les meves pràctiques a la dinàmica general del CO, tenint en compte les activitats vinculades als festius (festa de la Castanyada, activitats de preparació del Nadal) 5. Nombre elevat d’infants atesos cosa que dificultat una atenció més individualitzada. O manca de més professionals. 6. Els infants tenen el CO com un ambient de desconnexió de l’escola i l’ambient familiar i això dificulta poder aconseguir i mantenir la seva atenció i fer que participin de forma activa en les activitats proposades.
| ||
|
OPORTUNITATS
|
AMENACES | ||
|
1. Atenció dels infants que des de l’EBASP es considera beneficiós per ells. 2. Potenciar que aquests infants també assisteixin a altres activitats extraescolars per evitar estigmatització i que el CO es converteixi en una “guarderia” per als pares. 3. Bona coordinació amb la responsable d’infància del EBASP en relació als infants. 4. Disposició d’una xarxa de treball consolidada amb altres professionals, tan d’atenció directa als infants atesos (escoles, EAP i EBASP) com a nivell de les Terres de l’Ebre (coordinacions amb professionals dels altres CO per compartir experiències)
|
1. L’espai físic : tot i que hi ha diferents espais més o menys diferenciats, no hi ha separació física i real i al voler plantejar activitats en petits grups, els altres infants també poden igualment intervenir i interrompre el bon funcionament de l’activitat. 2. Manca d’implicació de les famílies. Tot i ser famílies amb risc socials, s’observa una baixa implicació amb el CO i amb les activitats allí realitzades, visualitzant-lo alguns cops com un espai on “aparcar els seus fills”.
| ||
|
|
FACTORS EXTERNS
|
| |
Anàlisis de la matriu DAFO:
Com es pot detenir cada debilitat?
Els aspectes detectats com a debilitats estan majoritàriament vinculats a la manca de temps i organització espaïal i temporal. En relació al meu projecte aquest el vaig començar a desenvolupar sense conèixer als infants i a mesura que ha anat avançant el practicum i posant a la pràctica les activitats he hagut de fer molts canvis, aspecte que ha provocat un treball extra que en algunes ocasions m’ha estat díficil d’assumir. En aquest cas, possiblement m’hagués fet falta després del període d’observació poder fer un descans en l’assistència al CO per poder planificar millor però el calendari d’aquest tampoc no m’ho ha permès ja que a la tardor hi ha molts festius i també alguns dies de lliure disposició.
Per tal de reduir els efectes d’aquesta debilitat he anat posant en pràctica estratègies de reorientació de les activitats quasi de forma immediata, adaptant l’activitat, observant com estan els infants i explicant l’activitat a les educadores i així poder-los dividir en petits grups, ... a més al final del practicum facilitaré un recull d’activitat per tal que puguin continuar treballant aspectes vinculats a l’educació emocional.
Pel que fa la nombre elevat d’infants o a la manca de professionals, des del CO s’ha optat per una estratègies ofensiva utilitzant l’ampli ventall d’activitats extraescolars que ofereix l’Ajuntament de Sant Carles i insistint als pares perquè permetin que els seus fills hi participin i així anar distribuint els infants i intentar que dels aproximadament 30 infants atesos, cada dia en vaig entre 14 – 18.
Com es pot aprofitar cada fortalesa?
La meva experiència prèvia en atenció a infants en situació de risc m’ha servit principalment per aplicar les estratègies de reorientació ja que en el treball amb aquest col·lectiu d’infants, malauradament, ja porta la necessitat d’anar modificant la majòria d’activitats pel gran nombre d’imprevistos que solen sorgir.
A nivell del Centre Obert, la seva bona organització i la implicació de les professionals que hi treballen donen lloc a que els infants tenen interioritzada la dinàmica del centre i per tant, això també augmenta la seva seguretat i els permet poder exterioritzar demandes, necessitats, pors, neguits, ... ja que hi ha un bon vincle establert entre aquestes professionals i els infants.
Aquesta organització, a nivell general rutinària, els permet a les seves professionals desenvolupar estratègies ofensives per tal d’ajudar al infants a organitzar-se i a realitzar totes les activitats, ja que la majoria de dies, l’activitat de reforç que és d’aproximadament 45’ acaba sent de molt menys per les excuses dels infants. Però recordant-los l’horari i els beneficis que té per ells, sempre s’aconsegueix que els temps dedicat els sigui profitós.
Com es pot explotar cada oportunitat?
Les oportunitats definides es poden s’utilitzen principalment com una estratègia ofensiva: intentant implicar al màxim als altres organismes vinculats al Centre Obert i d’aquesta manera intentar disminuir una amenaça, com és la poca implicació de la família, tan amb al centre com algun cop amb el propi infant, per tal d’afavorir la interacció intrafamiliar a través de la participació en diferents tipus d’activitats.
Com es pot defensar cada amenaça?
L’espai físic on s’ubica el Centre Obert és un espai molt gran, que costa d’una distribució de 3 pisos però tots comunicats entre ells. A més, també s’utilitza per guardar material per les Setmanes Infantils que organitza l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i per tant, tot que l’espai és gran també hi ha molt de material, que tot i estar molt ben organitzat ocupa lloc. Possiblement el més beneficiós seria poder d’alguna forma tancar algun dels espais per poder-lo utilitzar per fer activitats més individuals o en petit grup i valorar la possibilitat de guardar el material que no s’utilitza diàriament en un altre espai. Per contra, està ben situat dins la localitat, en un lloc cèntric i ben comunicat amb un parc prop que et facilita poder fer també activitats a l’aire lliure.
Conclusions:
Realitzar aquest anàlisis m’ha permès posar en evidència algunes mancances que implícitament jo ja observava en la posada en pràctica de les activitats proposades com era haver plantejar un projecte ambiciós sense tenir en compte les necessitats individuals d’aquests infants. Hi ha hagut moments en que m’he sentit decebuda perquè pensava que el meu projecte no servia per res però han estat la meva tutora i les altres professionals del CO les que m’han fet adonar que s’ha de treballar més a poc a poc, plantejant objectius a curt termini, amb aspectes simples i que els resultats es veuen a llarg termini.
Analitzant tot el que he anat apuntat en aquest anàlisis DAFO penso que d’aquest projecte de practicum n’hagués pogut treure més profit si hagués utilitzat els dos practicum, és a dir, duplicar el temps, els esforços i l’experiència i llavors hagués pogut ser una experiència enriquidora per mi, pel propi CO i pels infants, ara possiblement em quedaré amb la sensació de voler més...
Per part del Centre Obert penso que s’intenten exprimir al màxim els recursos de què disposen, tenint sempre com a prioritat els infants i que, per contra de l’opinió de les famílies, no volen que es veig aquest com una simple “guarderia” sinó com un espai on els nens juguen, fan amics, participen en activitats i a més a més, fan els deures.
UN DIA ESPECIAL I DIFERENT
Aquest conte, també extret del recull de VET AQUÍ ELS NOSTRES DRETS ens serveix per explicar el Dret a l’educació gratuïta i dret a divertir-se i a jugar.
En aquest, un nen no vol anar a l’escola perquè toca aprendre a restar i no en té ganes i demana a la seva mare d’acompanyar-la al seu lloc de treball: una floristeria. Allí la mare li encarrega diferents tasques: posar rètols identificatius a les plantes, cobrar als clients, regar les plantes, ... però com el nen presenta mancances a nivell d’aprenentatges (sap llegir poquet i encara no sap restar) comet molts d’errors i acaba fent-se mal. Al final del dia, quan la mare li pregunta si al dia següent vol anar a l’escola, el nen contesta que sí perquè necessita aprendre més.
El nivell d’abstracció d’aquest conte era menor que el del conte del Bosc de les diferències i per tant, tots els infants va ser més fàcil per a tots entendre el missatge que ens volia transmetre. Aquí vaig creure important remarcar el fet que hem d’anar a l’escola per aprendre i com aquests aprenentatges ens serveixen després en la nostra vida quotidiana: saber llegir el que posa a les etiquetes d’un producte quan anem a comprar, conèixer el valor dels diners i saber comptar, ...
Per satisfacció personal tots els infants reconeixien que era important anar a l’escola i aprendre al màxim, i que hi podia haver temps per tot: tenien l’estona del pati per jugar, les classes d’educació física per practicar esport, ... i que per tant, hi havia temps per tot: PER APRENDRE I JUGAR.
EL BOSC DE LES DIFERÈNCIES
El bosc de les diferències és un altre dels contes del recull VET AQUÍ ELS NOSTRES DRETS que he utilitzat per
treballar l’expressió i comprensió lectora.
Aquest conte és un exemple per explicar el
Dret a l’educació i atenció especials per als infants amb discapacitats
físiques, psíquiques o mentals. Aquest conte és una faula on cinc animals volen anar a l’escola però només hi ha un camí i com tots són diferents només un hi arriba, però amb l’ajuda de la fada tots poden arribar al dia següent a l’escola perquè adapta el camí a les necessitats individuals de cadascú.
Com aquesta activitat la realitzo dins l’espai de reforç escolar, aquest conte l’he pogut treballar amb infants de diferents edats:
Amb els més petits (1r i 2n de primària) els costa bastant entendre el significat amagat de la història i quan els preguntava p.e. perquè arribava tard la tortuga a l’escola, contestaven que perquè s’havia adormit, ... creien que el fet que els animalons no arribessin a hora a l’escola era únicament culpa d’ells (potser d’alguna manera exterioritzaven el que passa amb ells a l’escola, on la falta d’aprenentatges alguns cops es dóna únicament als alumnes sense valorar realment la metodologia i les capacitats del mestre –la fada)
Els més grans (5è i 6è) reconeixien la importància de la fada i ho generalitzaven amb els seus propis mestres, valorant que davant qualsevol aprenentatge cada infant té un ritme diferent i per tant, és important que se l’ajudi d’acord al seu nivell i ritme d’aprenentatges.
Personalment, vaig escollir aquest conte perquè creia important treballar amb ells el fet que tots son diferents, ni millors ni pitjors, sinó simplement diferents, que això s’ha de respectar tan ells entre companys com els adults com educadors i ajudar-los, facilitar-los i adaptar-los el camí per tal de poder aprendre i créixer com a persones.
ACTIVITAT 5: COMPRENSIÓ DE LES EMOCIONS (sessió 2)
En la següent sessió vam continuar amb l’activitat de comprensió de les emocions. Degut a les dificultats d’atenció trobades en les activitats anteriors, vaig dividir el grup ens grups de 4 o 5 infants per tal de captar millor la seva atenció i treure més profit de l’activitat. Vaig repetir la mateixa activitat 4 cops, mentre un grup estava amb mi fent aquesta activitat, els altres estaven amb les educadores del centre fent les manualitats de Nadal.
En aquesta activitats els objectius a aconseguir eren:
- Comprensió dels diferents aspectes afectius implicats en la relació amb els altres.
- Tenir coneixement del fet que en una mateixa situació pot ser que unes persones tinguin sentiments diferents de les altres.
- Fomentar la cohesió grupal i el respecte per les opinions de tothom
L’activitat consistia en la visualització d’un capítol de la sèrie infantil Pingu
on apareixia Pingu amb la seva família i s’hi donen diferents situacions que
generen emocions i conductes vinculades a aquestes emocions. El resultat amb cada “mini grup” va ser diferent.
Tots eren capaços de detectar les emocions que experimentaven els personatges,
no sempre coincidien entre ells però respectaven les opinions
i inclòs en alguns era possible extrapolar aquesta situació de conflicte familiar
a l’escola o les seves pròpies famílies per tal d’exposar com es senten ells en
determinades situacions, com es senten els seus pares i com reaccionen i
si aquestes conductes porten conseqüències positives o negatives.
Per exemple si ens enfadem potser és millor marxar a l’habitació
i tranquil·litzar-nos que donar un cop de peu a un peluix (com al vídeo) on
encara provocarem un augment de l’enuig dels pares. En relació al fet de dividir els infants en grups més petits això va ser més positiu,
ja que majoritàriament tots van estar més atents i la participació individual va ser millor,
quan en gran grup un altra de les dificultats era la baixa participació dels més petits. ACTIVITAT 5: COMPRENSIÓ DE LES EMOCIONS (sessió 1)
Aquesta activitats es va desenvolupar en dues sessions.
En la primera sessió cada infant va confeccionar una marioneta amb cares que representaven les quatre emocions bàsiques: alegria, tristesa, enuig i por. Cada infant va poder escollir entre si volia fer la marioneta amb cares de xiquets o xiquetes i a més se’ls va permetre modificar els dibuixos per tal que els fos més identificable per ells. Degut al gran nombre d’infants, els vam dividir en dos grups per tal de al mateix temps que anaven fent la manualitat preguntar-los sobre les emocions representades en els dibuixos i situacions on es sentien així.
VET AQUÍ ELS NOSTRES DRETS!!!
VET AQUÍ ELS NOSTRES DRETS és un recull de contes obtinguts a partir d'un concurs realitzat per ESPLAC on diferents nens i professionals vinculats al món de l'esplai i l'educació van presentar una sèrie de contes on apareixen els drets dels infants.
A la pàgina hi trobes en format pdf tots els contes del concurs i un apartat amb recursos pedagògics per treballar els contes.
Es una pàgina molt interessant i realment hi ha històries molt maques i que almenys en la meva experiència als infants els agraden molt.
Us animo a visitar la pàgina!!!
A la pàgina hi trobes en format pdf tots els contes del concurs i un apartat amb recursos pedagògics per treballar els contes.
Es una pàgina molt interessant i realment hi ha històries molt maques i que almenys en la meva experiència als infants els agraden molt.
Us animo a visitar la pàgina!!!
El viatge d'en Sacha
Per tal de col·laborar i participar en l’activitat de reforç educatiu que realitzen diàriament al Centre Obert, vaig fer la proposta de treballar els contes de “Vet aquí els nostres drets”, amb doble objectiu:
- reforçar l’àrea de llengua catalana amb la lectura dels contes i treballant la comprensió a nivell oral.
- identificar els valors implícits en aquests.
Aquesta activitat la realitzo en grups de dos o tres infants, intentant que sigui nens del mateix nivell.
El primer conte treballat va ser una adaptació d’un dels contes penjats a la pàgina web del Vet aquí per treballar el DRET A LA IGUALTAT, SENSE DISTINCIÓ DE RAÇA, RELIGIÓ I NACIONALITAT i el vaig anomenar El viatge d'en Sacha.
El conte inicial era la història d’un nen d’origen magrebí però com actualment al Centre Obert no hi assisteix cap nen d’aquesta nacionalitat el vaig canviar per un nen procedent d’Europa de l’Est.
En aquest conte s’explicava la història d’un nen que ve de Rússia perquè el seu pare allí no troba feina i quan arriba a l’escola, tothom es riu d’ell i no li fa cas perquè no parla català ni castellà fins que coneix un nen que l’ajuda a integrar-se explicant a tots els altres que tots els nens són iguals i per tant, l’han d’acceptar i jugar amb ell.
Aquest conte el vaig treballar durant tres sessions diferents amb diferents grups d’infants. Tots reconeixien inicialment que en Sacha (el protagonista del conte) estava trist perquè havia de marxar del seu país i deixar els seus amics, i que ells també es sentirien igual si es trobessin en la mateixa situació.
Després també vam estar comentant els nens i nenes que van amb ells a l’escola, si són de diferents procedències, si són els seus amics, si els ajuden a integrar-se, ... tots els infants contestaven que se’ls havia d’ajudar perquè tots eren iguals, xiquets i xiquetes!!!
ACTIVITAT 4: EXPRESSIÓ EMOCIONAL II
En aquesta activitat vam continuar treballant les emocions bàsiques seguint l’esquema de l’activitat anterior.
Primer vam recordar aquells aspectes treballats en la sessió anterior i vam tornar a plantejar situacions que ens produïen aquelles emocions i com ens sentíem per després introduir l’enuig i la por.
Realment no van mostrar dificultats en el moment d’identificar aquestes emocions ni en representar-les amb el seu propi cos.
Vaig considerar més important reforçar el treball amb l’enuig ja que és una emoció que sol produir conductes inadequades i per tant, portar-nos conseqüències negatives. Principalment els infants van enfocar l’enuig en situacions amb els amics, on s’enfaden, es molesten, s’insulten, es peguen, ... Vam estar parlant de què passa en aquestes situacions que s’enfaden: si reaccionen agressivament o van a buscar l’ajuda d’un adult, ... i les conseqüències que té quan reaccionen amb violència. També vam comentar el fet que no per estar enfadats hem de donar cops als mobles o parets i que pensarien si quan els adults s’enfaden amb ells també reaccionessin com ho fan ells. Tots van coincidir en que no s’han de donar cops ni insultar ni faltar al respecte, però també reconeixien que els era difícil controlar-se quan s’enfadaven sobretot amb els iguals. En treure el tema de la família, la majoria deia que quan s’enfadaven el que feien era aïllar-se, marxar a la seva habitació...
Al igual que amb l’altra activitat, van estar participatius i amb ganes de parlar i explicar les seves vivències. Continuen mostrant dificultats per mantenir el torn de paraula i escoltar-se entre ells però crec que una mica si que han millorar respecte les sessions anteriors, continuarem treballant!!!
ACTIVITAT 3: EXPRESSIÓ EMOCIONAL I
En aquest activitat el que es pretenia era treballar el reconeixement de les quatre emocions bàsiques: alegria, tristesa, enuig i por. Degut a les dificultats d’atenció detectades en l’activitat anterior, vaig decidir dividir aquesta activitat en dues: treballar primer l’alegria i la tristesa i en la sessió següent la por i l’enuig.
Per tal de treballar l’expressió emocional em vaig basar en l’esquema descrit per Carpena al llibre EDUCACIÓ SOCIOEMOCIONAL A PRIMÀRIA on proposava el següent esquema per treballar l’expressió emocional:
Presentar l’emoció que es tractarà mitjançant una definició senzilla
Ensenyar dibuixos i fotografies d’aquesta expressió emocional
Proporcionar exemples de situacions en les quals es pugui deduir fàcilment el sentiment que ens interessa
Animar als infants a explicar vivències de quan han experimentat aquesta emoció. Qui condueixi la sessió també ha d’explicar quan l’ha sentida. És molt important mostrar-nos empàtics respecte al que ens expliquin.
Donar a l’emoció la categoria d’agradable o desagradable
Fer expressar físicament aquesta emoció
Fer entre tots un llistat del que provoca l’emoció
Fer llistes d’actituds i comportament que té la gent davant d’aquesta situació
Proporcionar una activitat a través de la qual l’emoció es pugui experimentar a un nivell més personal (exercicis, role-playing, jocs, contes, ... )
Com el grup està format per infants de diferents edats vam iniciar l’activitat fent una pluja d’idees entorn a que entenien per emocions per després centrar l’atenció en les emocions que volia treballar: l’alegria i la tristesa.
Se’ls van mostrar diferents dibuixos i també vam fer entre tots expressió corporal d’aquestes emocions i com ens sentim quan sentim aquesta emoció per finalment exposar diferents situacions que ens generin alegria i tristesa. Aquí els vam ajudar exposant nosaltres situacions que fossin més enllà d’alegria quan em fan un regal i tristesa quan em castiguen per treballar aspectes de l’amistat, la cooperació i el vincle amb la família sorgint situacions on apareixien aquestes emocions.
Per finalitzar l’activitat, se’ls va facilitar un fitxa on, de forma individual, havien de dibuixar o escriure una situació que els fes sentir alegres o tristos.
La valoració de l’activitat va ser positiva, tots els infants van estar participatius. El que més els hi va costar va ser exposar situacions personals, sobretot en el cas de la tristesa on potser per vergonya no exposaven el que realment els feia sentir tristos.
Davant d’aquests observació, vaig valorar la possibilitat de continuar treballant aquest tema dins les sessions de reforç educatiu amb grups molt més petits.
ACTIVITAT 2: LA TERANYINA
Aquesta segona activitat també estava vinculada amb el treball de l’autoconcepte i l’autoestima i el que es pretenia era a partir del mural realitzar fer una activitat més dinàmica que afavorís la cohesió del grup.
L’activitat consisteix en construir entre tots una teranyina passant-nos un cabdell de fil i a mesura que anem passant aquest cabdell dir algun aspecte positiu nostre.
La intenció iniciar era construir dos teranyines la primera en al que cada infant deia una característica positiva pròpia i un altra on dèiem una característiques positiva de la persona a qui passàvem el fil.
El primer dels objectius que era el treball de l’autoestima el considero assolit ja que sense dubtar van ser capaços d’identificar aspectes positius propis (cosa que en la primera activitat va costar una miqueta més) però no va ser possible construir la teranyina ja que alguns dels infants no van ser capaços de mantenir una actitud de treball en equip, d’escolta i de cooperació per tal de aconseguir fer la teranyina.
En la reflexió posterior amb ells vaig detectar que aquells infants que participen en activitats esportives en equip (futbol, bàsquet, ...) van ser el que van tenir una millor participació, recordant al seus companys que ho havien de fer tots junts perquè sinó no ho aconseguirien, ... per tant queda pendent continuar treballant el concepte de treball en equip per aconseguir objectius grupals perquè en aquest cas les individualitats d’alguns infants van repercutir negativament en el bon desenvolupament de l’activitat.
ACTIVITAT 1: APRENEM A PARLAR EN POSITIU
La primera activitat realitzada va ser plantejada a partir de la coordinació amb la meva tutora. Aquesta activitat consistia elaborar un mural amb dibuixos de diferents coses que feien bé per tal de potenciar l'autoestima i l'autoconcepte positiu, ja que habitualment la tendència és remarcar els aspectes o les conductes negatives.
Referen a això, en un taller de teràpia sistèmica familiar ens van dir una frase que sempre he recordat i que crec que també he aplicat en aquesta primera activitat:
“NOMÉS CREIX ALLÒ QUÈ ÉS MIRA”
No puc recordar l’autor ni el context en què és va dir i he estat rebuscant entre els meus apunts i no ho he pogut trobar... però la frase és fabulosa perquè realment si nosaltres a un nen li estem dient contínuament que fa les coses malament al final possiblement es podrà produir el que Rosenthal i Jacobson van anomenar com efecte Pigmalió o profecia d’autocompliment que fa referència a que les expectatives que ens fem de les conductes dels altres poden portar a aquella persona a actuar de tal forma que es compleixin aquestes expectatives, que poden ser positives o negatives.
L’objectiu principal d’aquesta activitat era precisament que els xiquets i xiquetes fossin conscients, verbalitzessin i exterioritzessin un munt de coses que fan bé.
L’activitat es va dividir en 3 parts:
1. Rotllana al terra i dinàmica preguntant-los quines coses fan bé. En aquest moment els va costar molt dir alguna cosa, se’ls hi havia de donar exemples o ensenyar-los els dibuixos preparats per al mural.
2. Confecció del mural: cada xiquet i xiquet va agafar un dibuix o el va fer ell per tal de posar-lo al mural: QUÈ FAIG BÉ? Amb coordinació amb les educadores del CO vam decidir remarcar especialment actituds de compartir, cooperar, ajudar, ... i altres aspectes més relacionats amb hàbits d’higiene.
3. Tornem a fer la rotllana al terra, repassem com a quedat el mural i tornem a fer la mateixa pregunta: Què faig bé? El sorprenent i personalment per mi l’èxit d’aquesta activitat va ser que a més dels dibuixos presents en el mural van ser capaços de dir moltes coses que feien bé.
Van finalitzar l’activitat fent un resum de totes les coses que feien bé i amb la consigna que sempre hem de recordar que fem moltes coses ben fetes i que hem de continuar fent-les.
Posteriorment als dies destinats a fer l'observació dels infants vaig fer la primera coordinació amb la meva tutora amb els objectius següents:
- valoració dels dies d'observació
- presentació de les activitats programades
Aquesta coordinació va ser molt valuosa per mi, ja que em va facilitar moltes idees per tal de poder adaptar millor les activitats i de forma conjunta van preparar la primera activitat, que ens havia de servir per fer conscients als xiquets i xiquetes de accions que fan bé i exterioritzar-les i verbalitzar-les.
- valoració dels dies d'observació
- presentació de les activitats programades
Aquesta coordinació va ser molt valuosa per mi, ja que em va facilitar moltes idees per tal de poder adaptar millor les activitats i de forma conjunta van preparar la primera activitat, que ens havia de servir per fer conscients als xiquets i xiquetes de accions que fan bé i exterioritzar-les i verbalitzar-les.
FASE 1: Observació i detecció de necessitats
Ja he començat a assistir al Centre Obert!!!
Aquests primers dies són d'observació, de conèixer i que em coneguin.
Aquests primers dies serien els que correspondiren a la primera fase del projecte de practicum i que tenen per objectius:
- conèixer el funcionament del centre: el CO obre les seves portes a les 5 de la tarda fins les 19:30. Aquest horari d'atenció als infants el podem dividir en tres espais temporals diferenciats:
1. joc lliure mentre els nens/es van arribant i poden berenar.
2. activitat lúdica o manualitat programada per les educadores.
3. reforç educatiu
- conèixer els infants atesos: assolir aquest objectiu era una part primordial d'aquesta primera fase ja que per sort hi ha molt material publicat en relació a l'educació emocional però havia de conèixer als infants per tal de poder adaptar les activitats i materials de reforç sigui adequat a les seves necessitats i nivell educatiu. A més, en aquesta fase ha estat molt valuosa poder observar als infants sobretot durant l'estona de joc lliure ja que et permet identificar preferències lúdiques, dinàmiques de relació entre ells, tipus de jocs que més utilitzen (sobretot el físic), tipus de comunicació, ...
No s'arriba mai a conèixer a ningú i molt menys a 25 nens en dos setmanes d'observació però almenys et va donant idees de com es relacionen i que els agrada per tal de començar a plantejar activitats.
- participar en les activitats programades pel Centre Obert: aquesta participació com una educadora més del Centre em va permetre formar part de les dinàmiques del Centre, conèixer més als infants i a partir d'ajudar-los a fer els deures o activitats facilitades pel centre poder preparar l'activitats de reforç educatiu.
Aquests primers dies són d'observació, de conèixer i que em coneguin.
Aquests primers dies serien els que correspondiren a la primera fase del projecte de practicum i que tenen per objectius:
- conèixer el funcionament del centre: el CO obre les seves portes a les 5 de la tarda fins les 19:30. Aquest horari d'atenció als infants el podem dividir en tres espais temporals diferenciats:
1. joc lliure mentre els nens/es van arribant i poden berenar.
2. activitat lúdica o manualitat programada per les educadores.
3. reforç educatiu
- conèixer els infants atesos: assolir aquest objectiu era una part primordial d'aquesta primera fase ja que per sort hi ha molt material publicat en relació a l'educació emocional però havia de conèixer als infants per tal de poder adaptar les activitats i materials de reforç sigui adequat a les seves necessitats i nivell educatiu. A més, en aquesta fase ha estat molt valuosa poder observar als infants sobretot durant l'estona de joc lliure ja que et permet identificar preferències lúdiques, dinàmiques de relació entre ells, tipus de jocs que més utilitzen (sobretot el físic), tipus de comunicació, ...
No s'arriba mai a conèixer a ningú i molt menys a 25 nens en dos setmanes d'observació però almenys et va donant idees de com es relacionen i que els agrada per tal de començar a plantejar activitats.
- participar en les activitats programades pel Centre Obert: aquesta participació com una educadora més del Centre em va permetre formar part de les dinàmiques del Centre, conèixer més als infants i a partir d'ajudar-los a fer els deures o activitats facilitades pel centre poder preparar l'activitats de reforç educatiu.
Fases de projecte
FASE 1: Observació i detecció de necessitats.
OBJECTIUS:
Observar el funcionament del Centre Obert: distribució horària, tipus d’activitats programes i nombre de menors atesos.
Conèixer els infants atesos per obtenir informació per tal d’adaptar les activitats a les seves necessitats.
Participar en les activitats programades en el Centre Obert per identificar les dinàmiques que apareixen.
FASE 2: Plantejament i implementació d’activitats d’educació emocional
OBJECTIUS
Confeccionar a partir de la informació obtinguda en la fase 1 activitats vinculades a l’educació emocional
Adaptar activitats d’educació emocional a les característiques concretes dels infants del CO.
Aplicar i posar en pràctica algunes de les activitats per poder observar-ne els resultats amb els nens/es.
Organitzar una xerrada amb els pares per explicar-los en què consisteix l’educació emocional, beneficis i com ells poden participar de forma activa.
FASE 3: Participació en l’activitat de reforç educatiu concretament en l’àrea de llengua catalana.
OBJECTIUS:
Col·laborar activament en l’activat de reforç educatiu.
Adaptar els contes i les activitats de VET AQUÍ ELS TEUS DRETS a les necessitats dels infants del centre.
Treballar la comprensió i expressió oral i escrita a través dels contes.
Identificar juntament amb l’infant els valors implícits en els contes.
FASE 4: valoració dels resultats i continuïtat del projecte.OBJECTIUS:
Valoració de l’assoliment dels objectius generals plantejats en aquest practicum
Avaluació juntament amb la tutora de pràctiques i les educadores del CO de la posada en pràctica del projecte de practicum.Anàlisis dels aspectes a millorar.Facilitació d’un dossier amb activitats per poder donar continuïtat al projecte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)