En aquesta sessió volia treballar tan l’autoestima com la comprensió de les emocions a partir de la visualització del curtmetratge de Disney: L’aneguet lleig.
Vaig voler tornar a utilitzar el reforç audiovisual perquè m’havia funcionat bé amb el vídeo de Pingu i al igual que amb l’altra activitat, també ho vam fer en dos grups més reduïts per tal d’aprofitar més l’activitat.
Alguns dels infants ja coneixien la història però tot i això, aquest vídeo és molt il·lustratiu a nivell de detecció de les emocions ja que no hi ha llenguatge verbal i llavors és molt expressiu. Durant la visualització del vídeo jo em vaig col·locar per poder observar les cares dels infants, i realment es podia veure com la seva expressió facial anava canviant a mesura que avançava el vídeo, majoritàriament perquè s’identificaven amb l’aneguet i es sentien tristos com ell.
Quan va acabar el vídeo primer vam treballar els personatges que hi sortien i les emocions que hi podíem identificar per després treballar altres qüestions d’opinió com per exemple:
1. Què és el que més t’ha agradat? Majoritàriament la resposta va ser quan l’aneguet troba a la família de cignes que l’acull. Tampoc ho deien com la seva família sinó més aviat com una família que no el rebutja per ser diferent.
2. Què és el que menys t’ha agradat? Aquí les respostes van ser bastant variades però molt interessant perquè penso que els va servir per exterioritzar viscudes per ells mateixos.
- que la mare i el pare ànec es barallessin perquè hi ha una aneguet que era diferent.
- que els pares ànec rebutgessin a l’aneguet lleig per ser diferent.
- que la mare ocell també rebutges a l’aneguet lleig per ser diferent.
- l’actitud de l’aneguet lleig al final de la història quan ja ha trobat qui l’aculli i rebutja ell als altres.
3. Què canviaries de la història? Aquí les respostes anaven molt relacionades amb el que menys els havia agradat:
- que hagués nascut amb la família de cignes i així no l’haguessin rebutjat
- que la família d’ànecs l’hagués acollit tot i ser diferent.
Aquesta última resposta va ser quasi unitària quan un dels més grans la va proposar, el fet que tot i ser diferent se’ls aculli en el si d’una família. Personalment aquesta reflexió va ser la més profitosa, el fet que poguessin exterioritzar aquest desencís que molts d’ells tenen amb les seves pròpies famílies (hem de tenir en compte que aquests infants presenten situacions de risc socials amb desestructuració familiar) i compartir-lo, a la vegada que se’ls va reforçar el fet que ser diferent és una valor que tots tenim, ja que tots som diferents però per això tots tenim el nostre lloc i se’ns ha de respectar i estimar com a tal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada