VET AQUÍ ELS NOSTRES DRETS és un recull de contes obtinguts a partir d'un concurs realitzat per ESPLAC on diferents nens i professionals vinculats al món de l'esplai i l'educació van presentar una sèrie de contes on apareixen els drets dels infants.
A la pàgina hi trobes en format pdf tots els contes del concurs i un apartat amb recursos pedagògics per treballar els contes.
Es una pàgina molt interessant i realment hi ha històries molt maques i que almenys en la meva experiència als infants els agraden molt.
Us animo a visitar la pàgina!!!
El viatge d'en Sacha
Per tal de col·laborar i participar en l’activitat de reforç educatiu que realitzen diàriament al Centre Obert, vaig fer la proposta de treballar els contes de “Vet aquí els nostres drets”, amb doble objectiu:
- reforçar l’àrea de llengua catalana amb la lectura dels contes i treballant la comprensió a nivell oral.
- identificar els valors implícits en aquests.
Aquesta activitat la realitzo en grups de dos o tres infants, intentant que sigui nens del mateix nivell.
El primer conte treballat va ser una adaptació d’un dels contes penjats a la pàgina web del Vet aquí per treballar el DRET A LA IGUALTAT, SENSE DISTINCIÓ DE RAÇA, RELIGIÓ I NACIONALITAT i el vaig anomenar El viatge d'en Sacha.
El conte inicial era la història d’un nen d’origen magrebí però com actualment al Centre Obert no hi assisteix cap nen d’aquesta nacionalitat el vaig canviar per un nen procedent d’Europa de l’Est.
En aquest conte s’explicava la història d’un nen que ve de Rússia perquè el seu pare allí no troba feina i quan arriba a l’escola, tothom es riu d’ell i no li fa cas perquè no parla català ni castellà fins que coneix un nen que l’ajuda a integrar-se explicant a tots els altres que tots els nens són iguals i per tant, l’han d’acceptar i jugar amb ell.
Aquest conte el vaig treballar durant tres sessions diferents amb diferents grups d’infants. Tots reconeixien inicialment que en Sacha (el protagonista del conte) estava trist perquè havia de marxar del seu país i deixar els seus amics, i que ells també es sentirien igual si es trobessin en la mateixa situació.
Després també vam estar comentant els nens i nenes que van amb ells a l’escola, si són de diferents procedències, si són els seus amics, si els ajuden a integrar-se, ... tots els infants contestaven que se’ls havia d’ajudar perquè tots eren iguals, xiquets i xiquetes!!!
ACTIVITAT 4: EXPRESSIÓ EMOCIONAL II
En aquesta activitat vam continuar treballant les emocions bàsiques seguint l’esquema de l’activitat anterior.
Primer vam recordar aquells aspectes treballats en la sessió anterior i vam tornar a plantejar situacions que ens produïen aquelles emocions i com ens sentíem per després introduir l’enuig i la por.
Realment no van mostrar dificultats en el moment d’identificar aquestes emocions ni en representar-les amb el seu propi cos.
Vaig considerar més important reforçar el treball amb l’enuig ja que és una emoció que sol produir conductes inadequades i per tant, portar-nos conseqüències negatives. Principalment els infants van enfocar l’enuig en situacions amb els amics, on s’enfaden, es molesten, s’insulten, es peguen, ... Vam estar parlant de què passa en aquestes situacions que s’enfaden: si reaccionen agressivament o van a buscar l’ajuda d’un adult, ... i les conseqüències que té quan reaccionen amb violència. També vam comentar el fet que no per estar enfadats hem de donar cops als mobles o parets i que pensarien si quan els adults s’enfaden amb ells també reaccionessin com ho fan ells. Tots van coincidir en que no s’han de donar cops ni insultar ni faltar al respecte, però també reconeixien que els era difícil controlar-se quan s’enfadaven sobretot amb els iguals. En treure el tema de la família, la majoria deia que quan s’enfadaven el que feien era aïllar-se, marxar a la seva habitació...
Al igual que amb l’altra activitat, van estar participatius i amb ganes de parlar i explicar les seves vivències. Continuen mostrant dificultats per mantenir el torn de paraula i escoltar-se entre ells però crec que una mica si que han millorar respecte les sessions anteriors, continuarem treballant!!!
ACTIVITAT 3: EXPRESSIÓ EMOCIONAL I
En aquest activitat el que es pretenia era treballar el reconeixement de les quatre emocions bàsiques: alegria, tristesa, enuig i por. Degut a les dificultats d’atenció detectades en l’activitat anterior, vaig decidir dividir aquesta activitat en dues: treballar primer l’alegria i la tristesa i en la sessió següent la por i l’enuig.
Per tal de treballar l’expressió emocional em vaig basar en l’esquema descrit per Carpena al llibre EDUCACIÓ SOCIOEMOCIONAL A PRIMÀRIA on proposava el següent esquema per treballar l’expressió emocional:
Presentar l’emoció que es tractarà mitjançant una definició senzilla
Ensenyar dibuixos i fotografies d’aquesta expressió emocional
Proporcionar exemples de situacions en les quals es pugui deduir fàcilment el sentiment que ens interessa
Animar als infants a explicar vivències de quan han experimentat aquesta emoció. Qui condueixi la sessió també ha d’explicar quan l’ha sentida. És molt important mostrar-nos empàtics respecte al que ens expliquin.
Donar a l’emoció la categoria d’agradable o desagradable
Fer expressar físicament aquesta emoció
Fer entre tots un llistat del que provoca l’emoció
Fer llistes d’actituds i comportament que té la gent davant d’aquesta situació
Proporcionar una activitat a través de la qual l’emoció es pugui experimentar a un nivell més personal (exercicis, role-playing, jocs, contes, ... )
Com el grup està format per infants de diferents edats vam iniciar l’activitat fent una pluja d’idees entorn a que entenien per emocions per després centrar l’atenció en les emocions que volia treballar: l’alegria i la tristesa.
Se’ls van mostrar diferents dibuixos i també vam fer entre tots expressió corporal d’aquestes emocions i com ens sentim quan sentim aquesta emoció per finalment exposar diferents situacions que ens generin alegria i tristesa. Aquí els vam ajudar exposant nosaltres situacions que fossin més enllà d’alegria quan em fan un regal i tristesa quan em castiguen per treballar aspectes de l’amistat, la cooperació i el vincle amb la família sorgint situacions on apareixien aquestes emocions.
Per finalitzar l’activitat, se’ls va facilitar un fitxa on, de forma individual, havien de dibuixar o escriure una situació que els fes sentir alegres o tristos.
La valoració de l’activitat va ser positiva, tots els infants van estar participatius. El que més els hi va costar va ser exposar situacions personals, sobretot en el cas de la tristesa on potser per vergonya no exposaven el que realment els feia sentir tristos.
Davant d’aquests observació, vaig valorar la possibilitat de continuar treballant aquest tema dins les sessions de reforç educatiu amb grups molt més petits.
ACTIVITAT 2: LA TERANYINA
Aquesta segona activitat també estava vinculada amb el treball de l’autoconcepte i l’autoestima i el que es pretenia era a partir del mural realitzar fer una activitat més dinàmica que afavorís la cohesió del grup.
L’activitat consisteix en construir entre tots una teranyina passant-nos un cabdell de fil i a mesura que anem passant aquest cabdell dir algun aspecte positiu nostre.
La intenció iniciar era construir dos teranyines la primera en al que cada infant deia una característica positiva pròpia i un altra on dèiem una característiques positiva de la persona a qui passàvem el fil.
El primer dels objectius que era el treball de l’autoestima el considero assolit ja que sense dubtar van ser capaços d’identificar aspectes positius propis (cosa que en la primera activitat va costar una miqueta més) però no va ser possible construir la teranyina ja que alguns dels infants no van ser capaços de mantenir una actitud de treball en equip, d’escolta i de cooperació per tal de aconseguir fer la teranyina.
En la reflexió posterior amb ells vaig detectar que aquells infants que participen en activitats esportives en equip (futbol, bàsquet, ...) van ser el que van tenir una millor participació, recordant al seus companys que ho havien de fer tots junts perquè sinó no ho aconseguirien, ... per tant queda pendent continuar treballant el concepte de treball en equip per aconseguir objectius grupals perquè en aquest cas les individualitats d’alguns infants van repercutir negativament en el bon desenvolupament de l’activitat.
ACTIVITAT 1: APRENEM A PARLAR EN POSITIU
La primera activitat realitzada va ser plantejada a partir de la coordinació amb la meva tutora. Aquesta activitat consistia elaborar un mural amb dibuixos de diferents coses que feien bé per tal de potenciar l'autoestima i l'autoconcepte positiu, ja que habitualment la tendència és remarcar els aspectes o les conductes negatives.
Referen a això, en un taller de teràpia sistèmica familiar ens van dir una frase que sempre he recordat i que crec que també he aplicat en aquesta primera activitat:
“NOMÉS CREIX ALLÒ QUÈ ÉS MIRA”
No puc recordar l’autor ni el context en què és va dir i he estat rebuscant entre els meus apunts i no ho he pogut trobar... però la frase és fabulosa perquè realment si nosaltres a un nen li estem dient contínuament que fa les coses malament al final possiblement es podrà produir el que Rosenthal i Jacobson van anomenar com efecte Pigmalió o profecia d’autocompliment que fa referència a que les expectatives que ens fem de les conductes dels altres poden portar a aquella persona a actuar de tal forma que es compleixin aquestes expectatives, que poden ser positives o negatives.
L’objectiu principal d’aquesta activitat era precisament que els xiquets i xiquetes fossin conscients, verbalitzessin i exterioritzessin un munt de coses que fan bé.
L’activitat es va dividir en 3 parts:
1. Rotllana al terra i dinàmica preguntant-los quines coses fan bé. En aquest moment els va costar molt dir alguna cosa, se’ls hi havia de donar exemples o ensenyar-los els dibuixos preparats per al mural.
2. Confecció del mural: cada xiquet i xiquet va agafar un dibuix o el va fer ell per tal de posar-lo al mural: QUÈ FAIG BÉ? Amb coordinació amb les educadores del CO vam decidir remarcar especialment actituds de compartir, cooperar, ajudar, ... i altres aspectes més relacionats amb hàbits d’higiene.
3. Tornem a fer la rotllana al terra, repassem com a quedat el mural i tornem a fer la mateixa pregunta: Què faig bé? El sorprenent i personalment per mi l’èxit d’aquesta activitat va ser que a més dels dibuixos presents en el mural van ser capaços de dir moltes coses que feien bé.
Van finalitzar l’activitat fent un resum de totes les coses que feien bé i amb la consigna que sempre hem de recordar que fem moltes coses ben fetes i que hem de continuar fent-les.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)